R
ECOMANACIOS PER AL CORRECTE DESENVOLUPAMENT DELS CADELLS
www.labordadurtx.org >> cadellades >> recomenacions

1. Alimentar-lo amb un pinso d’una marca de confiança per a cadells de races gegants, d’acord amb la seva edat i seguint les recomanacions del fabricant, en dos-tres menjades diàries durant el primer any de vida que és el període del seu creixement ràpid. Hem de tenir en compte de no excedir-nos amb la quantitat ja que una alimentació massa abundant i energètica, no ens permet controlar el seu pes i és una font de problemes, malformacions i malalties. Com a referència i durant el primer any de vida, el percentatge de proteïna ha d’estar entre 34%-29% i el de la grassa entre el 15%-14%.

2. Aigua neta i fresca sempre a la seva disposició, continguda preferiblement en un recipient profund (galleda de zinc que és fàcil de rentar i el cadell no la pot mossegar) perquè la saliva caigui al fons.

3. És recomanable donar-li un iogurt natural al dia, preferiblement com a premi pel seu bon comportament.

4. En contra del que es pot pensar, mai s'han de donar ossos als gossos i encara menys aquells que es poden estellar, com els de les aus, conill, costelles de be, etc., donat que això podria provocar perforacions a l’aparell digestiu.

5. Desparasitar abans de cada vacunació i periòdicament com a mínim cada sis mesos.

6. Recomanem revacunar a les 12 setmanes d’edat, com a mínim de brom, parvovirosis, hepatitis i parainfluenza. També és convenient tenir en compte el què recomana la WSAVA (World Small Animal Veterinary Association) que aconsella no acabar el protocol de les primovacunacións abans de les 16 setmanes d’edat per evitar les conseqüències de la possible interferència dels anticossos materns contra els antígens de les anteriors vacunes, i per tant, recomana tornar a revacunar a les 16 setmanes d’edat. En quant a les vacunes bacterianes front a Leptospira i Bordetella, actualment s’aconsella iniciar la vacunació a las 18-22 setmanes (de dos a sis setmanes després d’acabada la primovacunació de les vacunes víriques essencials) per tal de prevenir el antagonisme antigènic amb les vacunes víriques). No obstant això, ha de ser el veterinari qui recomani el protocol de vacunacions en cada circumstància, especialment contra la leishmaniosis si s’habita en zona afectada, a més, de les revacunacions en els anys següents contra les esmentades malalties.

7. No sotmetre el cadell ni el gos adult a tractes inadequats que puguin induir a situacions extremadament estressants ja que es podria produir un trencament de l'immunitat causada per les vacunes, a més de minvar la seva resistència a les malalties en general.

8. És imprescindible acostumar-lo al cotxe, socialitzar-lo amb l’ambient del carrer i amb altres persones el més aviat millor, però no s’ha de treure a passejar abans de la revacunació de les dotze setmanes i un cop feta aquesta, esperar un mínim de catorze dies per fer-ho.

9. S’ha evitar que el gos a qualsevol edat, salti, corri o jugui després de menjar, a fi d'evitar en el possible la síndrome dilatació-torsió d’estómac (veure explicació a l’apartat de “Emergències” de la nostra web).

10. El cadell de Muntanya malgrat el seu tamany es un "nadó" i per tant les pasejades han de ser molt curtes sense esperar a que es cansi ja que la tolerància al dolor és molt alta en aquesta raça. Per tant, no només no obligar-lo a jugar ni a caminar si no li ve de gust, sinó que l’hem de fer parar abans de que es cansi. A mesura que passi el temps ell mateix ens indicarà el grau d'exercici que desitgi. Però sobretot, hem de saber que quasi la totalitat de la seva alçada la desenvoluparà fins l’any de vida, d’aquí ve la importància d’aquest període. De totes maneres, cal evitar que faci un un exercici excessiu fins que no s'hagi desenvolupat completament la qual cosa s'esdevé cap els tres anys aproximadament; així evitarem coixeses, malformacions i problemes a les articulacions.

11. S’ha d’evitar que el cadell pugi o baixi escales llargues per no sobrecarregar les seves tendres articulacions i es produeixi un desgasts excessiu. També evitar que camini per superfícies relliscoses, com per exemple, parquet o rajoles de marbre o ceràmica polides, ja que per no relliscar obriria les potes i això podria ser causa de malformacions importants a les articulacions.

12. Si l’hem de renyar, fer-ho immediatament després de l'acte a reprendre, dient el seu nom i a continuació un NO contundent de manera autoritària i mirant-lo fixament als ulls, ja que si deixem passar més temps no relacionaria la reprimenda amb l'acte censurable. Fóra convenient llegir els articles sobre etologia de la nostre web.

13. El caràcter del Gos de Muntanya dels Pirineus és sobretot el resultat d’un bagatge genètic, és a dir, un comportament instintiu molt independent, però a la vegada molt reflexiu i intel·ligent. És important tenir això en compte per tal de no alterar el seu desenvolupament psíquic. En aquest sentit es aconsellable, per comunicar-nos millor amb ell, llegir aquets llibrets: “El lenguaje de los perros, las señales de calma” de Turid Rugaas. I “El método Tellington TTouch” de Linda Tellington-Jones, ambdós de l’editorial KNS Ediciones.

14. Tallar-li periòdicament la part morta de les ungles dels esperons per evitar que s'enfonsin en la seva pròpia carn, però anar en compte de no tallar les terminacions capil·lars per evitar petites hemorràgies.

15. Raspallar-lo com a mínim una vegada al mes i diàriament en època de muda. Es recomana fer-ho amb el raspall anomenat "carda". Així, en la majoria dels casos evitarem haver-lo de rentar i a la vegada presentarà una excel·lent qualitat de pèl.

16. És recomanable fer servir un collar del tipus "cordó" ja sigui de material sintètic o de cuir i posar-li només quan es tregui a passejar. Així evitarem fer-li malbé el pèl. Tanmateix és aconsellable familiaritzar-lo amb el collar i a la corretja des de bon principi, quan estiguem jugant amb ell a casa i veurem que al cap de unes tres sessions els acceptarà sense més problemes.

17. Rentar-li periòdicament les orelles amb cotó una mica xop d’aigua oxigenada o alcohol i vigilar l'aparició d'otitis ja que els gossos d’orelles caigudes són més propensos a patir-les.

18. Evitar que el cadell tingui accés a objectes potencialment perillosos com: cables elèctrics, escuma de nylón dels matalassos, filferros, coses punxegudes, etc., ja que la seva afecció per mossegar-los podria tenir fatals conseqüències.

19. És Imprescindible llegir atentament la secció d’”Emergències” de la nostre web. Com també ho és, llegir l’article ”Aliments absolutament prohibits als gossos” a la secció de “Divulgació” > apartat “Alimentació” de la mateixa web, I si arribés el cas, actuar ràpidament i portar el nostre amic urgentment al veterinari més pròxim, ja que estaria en joc la seva vida.

20. A més, si observeu algun estat anormal en el vostre gos consulteu-ho immediatament amb el vostre veterinari.

21. És summament important que el propietari del gos i el seu veterinari, sàpiguen que el Gos de Muntanya dels Pirineus és molt sensible a l’anestesia, per lo qual, arribat el cas, només se li ha de suministrar la quantitat mínima necesària ja que en cas contrari correrà perill la seva vida.

22. Per educar adequadament al cadell és molt important que us llegiu els articles sobre etologia de la nostra web.

23. Recordar que la temperatura corporal dels gossos es de 38-39 ºC, per tant, més de 39 ºC ja és febre,. Aspecte a tenir en compte si arriba el cas.

SÍNDROME DE DILATACIÓ-TORSIÓ D’ESTÓMAC

Un tub digestiu relativament petit.

El pes del tub digestiu dels gossos de races de mida molt gran, -com el Gos de Muntanya dels Pirineus-, no suposa més que el 2,7% del pes total del gos. Quan el volum dels aliments ingerits és excessiu, l’estómac dels gossos es dilata, gira sobre sí mateix comprimint la melsa, el diafragma i la circulació sanguínia: és l’anomenat fenomen de dilatació-torsió de l’estómac. Per a disminuir el volum d’aliments ingerits, s’aconsella fraccionar els menjars.

Com es reconeix una torsió-dilatació?

En primer lloc, l’animal saliveja, l’abdomen està dur i amb dolor, el gos intenta vomitar constantment i si veu aigua la vomita. En la següent fase, s’ajeu, l’abdomen s’infla molt ràpidament i respira amb dificultat. Si no es pren cap mesura en aquest moment, el gos mor ràpidament. Cal portar-lo, per tant, urgentment al veterinari, mantenint-lo calent, no impedint-li vomitar i en una postura que li permeti respirar bé. És indispensable tenir-lo en observació durant 48 hores.


 
JOAN FERRER i SIRVENT
LA BORDA D'URTX 17538 URTX (Girona)
CATALUNYA
Telf: +34-629-613399
e-mail: joanferrer@labordadurtx.org