Sovint es dona per suposat que els gossos son carnívors como el llop. No obstant això, un dels canvis significatius que van succeir amb la domesticació va ser en els gens implicats en la digestió. Un d'aquests és especialment significatiu en el gen que codifica la amilasa pancreàtica (AMY2B), que descompon el midó en la maltosa de sucre a l'intestí prim. Els carnívors relacionats com el llop, el coiot i el xacal daurat, tenen dos copies del gen AMY2B. La majoria dels gossos, tanmateix, tenen més que això i, en alguns casos, molts més. Aquestes copies duplicades d'un gen s'anomenen "variacions en el número de copies" i poden ocórrer durant la replicació de l'ADN. En el cas del gen de l'amilasa, els gossos amb més copies del gen produeixen més enzim amilasa, lo qual els permet digerir el midó de manera més eficient.

Els gossos amb dos o molt poques copies del gen inclouen les races més primitives i alguns dels  Spitz (Dingo, Groenlandia, Husky Siberiano, Pug, Laika, etc.). Entre les races que generalment amitjanen més de 12 copies del gen estan el Springer Spaniel Inglès, el Pastor Alemany, el Rottweiler, el Border Collie i el Whippet. La raça amb la majoria de les copies AMY2B determinades fins ara és el Tazi (Galgo Afgà), amb uns mitjana al voltant de 18 i alguns exemplars amb més de 20.

Com es beneficiïn els gossos de les còpies addicionals d'un gen per a la digestió del midó? Els gossos van seguir als humans arreu del món i van viure on ells ho van fer, i el que estava disponible per menjar localment es reflectiria en la dieta de tots dos. Una de les innovacions clau que va permetre l'expansió dels humans a través d'Àsia i cap a Europa va ser l'agricultura: la capacitat de mantenir el bestiar i conrear aliments.
Els gossos van ser utilitzats per protegir i gestionar el bestiar, i amb el bestiar els pastors es guanyaven la vida i era extremadament valuós. No era la font d'aliment per al pastor i els seus gossos. En canvi, van ser utilitzats com un recurs renovable, proporcionant llet de manera regular i reproduint-se anualment per produir els ingressos de la propera temporada. Menjar el bestiar seria contraproduent, com gastar el capital en un compte d'estalvis en comptes de viure dels fons produïts per interessos guanyats. En canvi, els gossos i els seus pastors vivien principalment dels seus recursos renovables, grans i llet i potser d'algun animal salvatge ocasional per a la carn, de manera que tots dos tenien dietes amb alt contingut en midó. Els gossos amb més còpies del gen AMY2B serien més eficients per digerir el midó, i si aquest fos un component principal de la dieta, impulsaria la selecció per a un augment en el nombre de còpies del gen.

Quina és l'evidència per donar suport a aquest escenari? Un estudi amb gossos de tot el món va trobar que els gossos d'àrees "agràries" tenien més còpies del gen AMY2B que els gossos d'àrees "no agràries" on els cultius de plantes eren difícils o estacionalment impossibles de cultivar i estaven menys presents a la dieta d'humans i gossos. Aquest estudi es va realitzar no només amb els gossos de "raça", sinó també amb els gossos nadius dels territoris estudiats. Els gossos amb el mínim de còpies del gen AMY2B provenien d'àrees on el clima no era adequat per a l'agricultura a gran escala, i és probable que el peix i la carn formessin una major proporció de la dieta de, per exemple, el Gos de Groenlàndia o el Husky Siberià.

Llavors, una de les formes en que els gossos van canviar la seva dieta va ser per la seva associació amb els humans a la major part del món. La caça consumeix molt de temps, consumeix molta energia i és perillosa, i la capacitat de conrear cultius com a font fiable d'aliments és un dels esdeveniments clau que va facilitar el desenvolupament de la civilització humana. La visió comuna dels gossos com carnívors estrictes als quals se'ls dona un bon os carnós per al sopar cada nit, no es reflecteix en el que sabem sobre la seva història i biologia. Els gossos s'han adaptat fisiològicament a una dieta alta en midó, i en la major part del món avui en dia la dieta dels gossos de treball encara consisteix en grans bullits i productes làctics com sèrum de llet o formatge.

Llavors, què passa amb tot el bombo sobre les dietes de carn crua i croquetes sense grans? Són modes, basades en idees en lloc de la ciència. Clarament, els gossos tenen adaptacions per a la digestió del midó, igual que nosaltres, i també estimen la carn, de nou, com nosaltres. Però els grans han estat un component principal de la dieta del gos durant milers d'anys i la noció de que la dieta "natural" del gos és un os gran i carnós és un mite. Si algú intenta convèncer del contrari, exigeixi veure alguna evidència científica. Vostè té les fonts científiques disponibles aquí que demostren convincentment el contrari.

31-05-2018

Per Carol Beuchat Phd (The Institute of Canine Biology)
Traduït per Joan Ferrer (Centre d'estudis de La Borda d'Urtx)