EXERCICIS DE JERARQUITZACIÓ.-

Per què són tan importants les relacions jeràrquiques entre els cànids? Pensem en una llopada que no respecti les jerarquies, on permanentment es desenvolupin combats entre els seus membres, els quals estan capacitats per destrossar-se la gola d’una sola mossegada, quant de temps podrien subsistir com espècie?.

Encara que no es matessin entre ells a les baralles (cosa improbable), les infeccions de les ferides acabarien aviat amb les seves vides. O fins i tot, en el supòsit de que sobrevisquessin a les baralles, com podria una llopada caçar les seves presses si els seus membres estan ferits, dèbils i amb una forta aroma a sang i en conseqüència ser olorats per les seves víctimes a quilòmetres de distància?

D’una manera o d’altre seria la fi de l’espècie. Per evitar-ho, la selecció natural ha dotat als cànids d’un simple però efectiu mecanisme que denominem “gest de submissió”, la funció del qual és fixar un sistema de jerarquies a la llopada.

Als 21 dies el llop alfa té per primera vegada contacte amb els cadells, i instintivament comença a jugar amb ells com si es tractés d’una pilota, els colpeja i els sacseja. Aquell cadell que no ha vingut amb “falles de fàbrica” i porta fixat genèticament el “gest de submissió” en el seu cervell, immediatament es col·loca panxa amunt. Aquest gest inhibeix al líder a seguir amb el seu brutal joc, una parella de llepades i redirecciona el seu interès cap un altre cadell. Continuarà així amb tots els cadells de la cadellada, i si algun li manca aquella fixació genètica del “gest de submissió”, el joc es prolongarà fins que finalment quedi tan debilitat que no podrà mamar correctament i morirà sense remei.

En el terreny domèstic, és la mare Muntanya la que agafa el rol del llop alfa i fa el mateix que ell amb els seus cadells i invariablement tots adopten el “gest de submissió”. Després, és summament important que quan el cadell ja estigui a la seva nova llar es segueixi refrescant-li periòdicament aquesta informació que porta programada en els seus gens.

Per fer-ho, simplement s’ha de col·locar el cadell panxa amunt, posant la mà sobre el seu pit i mirar-lo fixament als ulls fins que aparti a un cantó la mirada. Alguns cadells es lliuren amb facilitat, d’altres protesten fortament al principi però després cedeixen sense major dificultat. Una vegada el cadell decanta la mirada, se li acaricia el pit, es pica amb les mans, i se’l deixa seguir jugant a les seves coses o amb nosaltres si es vol.

El grau de resistència que posa cada cadell va en funció del gradient dominant del seu caràcter. Aquest procediment s’ha de repetir al menys una vegada al dia durant un temps i refrescar-lo de tant en tant la resta de la seva vida.

En conseqüència, no cometem l’error d’ometre aquests exercicis de jerarquització, doncs del contrari, podria succeir que en un futur el Muntanya volgués fer-se amb el liderat de la família.