C
OM HEM DE PARLAR-LI AL NOSTRE MUNTANYA?
www.labordadurtx.org >> divulgació >> etologia

Quan nosaltres, humans, entaulem una conversa, obtenim sempre millors resultats si no ens escridassem. L’experiència ens diu que es transmeten millor les idees quan el to de veu és l’adequat. Som més receptius si el nostre interlocutor parla assossegadament i sense escarafalls. En canvi, si el to de veu és alt, ja sigui perquè el nostre interlocutor creu que així ens imposarà amb més èxit les seves idees, o perquè creu que així augmenta la seva autoritat sobre nosaltres, o per qualsevol altre circumstància, és normal que ens posem en guàrdia perquè ens sentim amenaçats, i en lloc d’intentar assimilar les seves idees, fem tot el contrari, pensar en com podem contrarestar l’amenaça que estem rebent. La fermesa i la seguretat no es demostren cridant i generalment el qui més crida és el més insegur.

Ara, analitzem si a la natura els llops s’escridassen entre ells quan estan coordinant la cacera d’una peça o quan volen comunicar-se una determinada actitud. Observem, que els llops empren el so quan ululen per a comunicar-se a llarga distància per a reunir al grup, però no es donen ordres els uns als altres ni s’organitzen, ni organitzen una cacera escridassant-se, ni tampoc lladrant-se. Aleshores, veiem que el so no és tan important quan han de comunicar-se determinades actituds que els hi són imprescindibles per la seva subsistència. 

També sabem, que nosaltres per poder cridar, a més del moviment que fa el diafragma, hem de forçar els muscles de la paret abdominal i del pit, fonamentalment els intercostals i els pectorals que són els que ajudaran a comprimir la caixa toràcica perquè l’aire surti amb més força, amb més pressió, donant lloc a que el nostre tronc es tensi, lo qual impossibilita tenir el cos relaxat. Amb això, estem modificant tot el nostre llenguatge corporal -cosa molt important pel gos- que l’interpreta com un gest d’amenaça i el seu instint de conservació fa que reaccioni en funció d’aquest en lloc d’assimilar les ordres que intentem transmetre-li.

Tot això hem de tenir-ho molt en compte a l’hora d’establir una bona comunicació amb els gossos, però en especial amb el nostre Muntanya donada la seva peculiar idiosincràsia. Per tant, perquè aquesta comunicació sigui efectiva hem de donar-li un missatge clar i comprensible. Hem d’emprar un llenguatge gestual apropiat, relaxant el cos, parlant-li a poc a poc i sense alçar la veu, però amb fermesa. Actuant així, el gos ens escoltarà atentament i ens entendrà. Un llop és capaç  d’escoltar un udol a més de dos quilòmetres de distància i àdhuc, depenent de la situació climàtica a 10 quilòmetres. Què no escoltarà un gos a uns metres de distància?

Tanmateix, no hem de confondre l’acció d’escridassar al nostre gos amb les necessàries mostres d’autoritat que com a cap de la seva llopada que som, hem d’exercir. Els llops alfa s’imposen a la resta de la llopada amb expressions, actituds i grunyits no exempts d’una certa agressivitat que en la majoria dels casos no es materialitza en atacs físics.

 
JOAN FERRER i SIRVENT
LA BORDA D'URTX 17538 URTX (Girona)
CATALUNYA
Telf: +34-629-613399
e-mail: joanferrer@labordadurtx.org