T
IPUS D’ENCREUAMENTS QUE APLIQUEM A LA BORDA D'URTX
http://www.labordadurtx.org/ >> divulgació >> cria

Hi ha tres tipus o maneres de criança igualment vàlides per a la millora dels gossos de raça, buscant totes elles la homocigosidad de diferent manera. En essència tots els sistemes de reproducció canina busquen fixar genèticament les característiques físiques i psíquiques d'un gos tipus que és el model ideal del criador i per mitjançant d'això millorar la raça.

Dos d'aquestes maneres, són l’Inbreeding i la linebrreding que es basen directament en l'ús de l'endogàmia o consanguinitat en major o menor percentatge. La tercera manera és l'anomenada outbreeding, outcrossinsg o exogàmia (totes són sinònims) denominada aparellaments a l'atzar. Es basa en utilitzar exemplars que, no sent consanguinis amb els propis, puguin aportar una sèrie de característiques complementàries buscades pel criador. Si aquest últim mètode es desenvolupa correctament, també s'aconsegueix fer homocigosidad, però sense consanguinitat.
Recordem que s'entén per consanguinitat o endogàmia l'encreuament entre individus d'una mateixa raça i que a més estiguin emparentats. (veure articles relacionats a: divulgació> articles> genètica , d'aquesta web)


A la Borda d'Urtx des dels nostres inicis, hem anat combinant aquests tres sistemes en funció de les característiques fenotípiques i genotípiques dels nostres exemplars, amb l'objectiu de fixar els atributs més idonis per obtenir bells i modèlics exemplars, tant des del punt de vista físic com psíquic i dignes representants de la nostra estimada i ancestral raça pirinenca.  Això ha estat possible gràcies a la col·laboració que portem mantenint els principals criadors europeus de la raça, ja sigui intercanviant-nos cadells o facilitant-nos els aparellaments més idonis entre exemplars del més alt nivell.  

Seguidament desenvolupem les particularitats d'aquests tres sistemes d'aparellament:

INBREEDING . 

És un encreuament entre parents immediats. Aquesta variant la fem servir per preservar i fixar caràcters desitjables i detectar caràcters no adequats a la descendència. D'aquesta manera es poden fixar els caràcters desitjats més ràpidament que amb altres mètodes. Es fixen en forma homozigòtica, i a l'augmentar aquesta homozigosi també augmenta el poder de transmissió o prepotència dels reproductors. Es tendeix a constituir línies ben definides, però amb l'inconvenient que es poden fixar també defectes, i es poden manifestar gens recessius nocius (fins i tot gens letals), en aquest sentit es fa servir a vegades per a detectar caràcters heretables no desitjats en la nostre criança.
El seu motiu primordial consisteix a provocar que es fixin gens idèntics per descendència en les cries, és una manera de fixar en elles característiques desitjables. Aquesta tècnica de cria la fem servir quan coneixem bé a tots dos reproductors i als seus avantpassats mitjançant els seus pedigrís i presencialment, a fi de minimitzar el risc de fixar característiques no desitjables. És un sistema que no s'ha d'emprar alegrement.
 
Considerem dos graus d’Inbreeding:

LINEBREEDING

Aquest tipus d’encreuament el fem servir entre animals que descendeixen d'un avantpassat amb algunes característiques desitjables, la presència de les quals es desitja enfortir i perpetuar.
El practiquem creuant gossos que tinguin un avantpassat comú d'alt mèrit, les qualitats del qual volem fixar. Però aquí els reproductors tindran un grau de parentiu menor que en l’inbreeding, però creixen les possibilitats que la descendència tingui els gens d'aquest avantpassat. Aquest mètode no augmenta tant la homozigosi de gens no desitjables i no disminueix tant el vigor híbrid dels descendents.
 
En el linebreeding també considerem dos graus:

OUTBREEDING, OUTCROSSING o EXOGÀMIA.

Empleat a la lleugera, és el mètode típicament usat per criadors ocasionals o aficionats, però si el fem servir correctament i amb l'adequada informació, també podem fixar característiques desitjables i sense produir depressió endogàmica.
Consisteix a aparellar individus de la mateixa raça sense parentiu proper. Definim així a un encreuament en el qual els cadells nascuts no tenen cap avantpassat repetit en el pedigrí en 4 o 5 generacions. Remuntant-nos més enrere dels besavis podem considerar que aquests no són parents dels besnéts, a aquestes alçades tot està molt diluït, encara que poden aparèixer alguns trets recessius d'avantpassats llunyans.
S'obtenen descendents amb més vigor híbrid, però també s'augmenta la heterozigosis, disminuint per tant la prepotència. Quan es cria en consanguinitat, recórrer a aquest tipus d'encreuament és el que s'anomena reanimar la línia.
 
A tall de resum, l’exogàmia com a mètode no condueix a una mitjana de resultats acceptable, ja que no fixa qualitats. L’inbreeding sol utilitzar-se per augmentar la qualitat dels reproductors i la linebreeding per mantenir-la. Tots els mètodes els posem en pràctica amb molta cura i mitjançant una cuidada selecció dels reproductors, i sempre tenint en compte que no és el mètode el que fa que els resultats d'un encreuament siguin excel·lents, sinó la qualitat genètica del mascle i de la femella escollits.

 
JOAN FERRER i SIRVENT
LA BORDA D'URTX 17538 URTX (Girona)
CATALUNYA
Telf: +34-629-613399
e-mail: joanferrer@labordadurtx.org