E

RRORS QUE NO HEM DE COMETRE EN L’EDUCACIÓ DEL CADELL - V

www.labordadurtx.org >> divulgació >>etologia

LA INSTIGACIÓ A L’AGRESSIVITAT DESCONTROLADA.-

Un altre dels errors que freqüentment es cometen, que en molts casos resulta impossible de corregir, és el d’estimular inconscientment l’agressivitat del gos.

Tots els gossos com qualsevol animal, neixen amb un bagatge genètic determinat que, entre altres coses, condicionarà el seu temperament i el seu caràcter futur. Aquests trets psicològics porten aparellats en més o menys quantitat una certa agressivitat fisiològica que es posa en marxa obeint a instints de conservació: defensa dels cadells, salvaguarda de l’aliment,  nivell jeràrquic, defensa del territori i també quan rep una agressió que posa en perill la seva integritat física. L’agressivitat és una eina que la natura ha disposat perquè els animals, inclús l’ home, es puguin defensar i conservar en últim extrem les seves vides.

En la cria seriosa i responsable del Gos de Muntanya dels Pirineus, els principals criteris de selecció que s’han d’aplicar són: fer servir reproductors sans i que s’ajustin a  l’estandar de la raça, que tinguin un caràcter molt equilibrat i que estiguin lliures de tares genètiques conegudes. Obrant així, i encara que la genètica no sigui una ciència exacta, tindrem percentatges de probabilitats molt alts de que els cadells que neixin d’aquests reproductors siguin en major o menor mesura fidel reflex dels seus pares.

Així i tot, com passa amb les persones, no hi ha dos cadells iguals encara que siguin germans de la mateixa cadellada. Així, cada cadell a una edat molt tendra ja donarà mostres de trets psicològics molt particulars, per exemple, de dominància o submissió jeràrquica en major o menor grau.

Després, en la convivència del cadell amb la seva nova família, si la socialització i educació es fa mínimament bé, no causarà cap problema o trastorn i el cadell es transformarà en un excel·lent gos adult ben conformat físicament i amb un temperament afable i equilibrat. 

Tanmateix, davant d’un cadell amb un caràcter molt dominant i amb un amo gens aplicat o ignorant en el maneig caní, podria succeir que canalitzes incorrectament el temperament del cadell o inclús que propiciés sense donar-se compte l’agressivitat natural i imprescindible pròpia de l’animal.   

Fóra el cas d’un propietari que sentís una sensació de felicitat inconfessable quan el seu gos, encara cadell, amenacés a les persones o a altres gossos. Encara que per guardar les aparences el propietari li digués “no, això no es fa”, tot el seu cos, els seus gestos i fins i tot les seves feromones li estarien dient al cadell que aquesta és l’actitud que desitja d’ell. Amb això i sense donar-se compte, estaria animant al cadell perquè continués amb aquesta actitud cada dia en major mesura. Això sembla quelcom innocent als tres o quatre mesos d’edat, però a mesura que el gos creix comencen a aparèixer les desavantatges d’aquesta conducta.  

El gos és un animal molt observador del nostre llenguatge corporal. Això ho ha heretat del seu avantpassat, el llop. Per ell té més importància la mímica, els gestos, les postures i inclús les olors que tota la verborrea d’ordres de què és capaç l’ésser humà. 

Una persona que porta a passejar al seu gos ha de comportar-se com a líder d’ell. No ha de ser gens afalagador per la persona que el gos vulgui menjar-se a tots els vianants. Això hauria de ser motiu de vergonya, ja que està denotant una absoluta falta de control, una total indisciplina i una indiscutible irresponsabilitat.

La persona que posseeix un gos que ja ha mossegat varies vegades, és com la persona que al poc temps d’obtenir la llicència de conduir ja ha atropellat a varis vianants. En ambdós casos es un fet vergonyós, una llum vermella d’alerta que li ha d’indicar que alguna cosa ha fallat en el maneig  i que necessita solucionar-lo urgentment.

 
JOAN FERRER i SIRVENT
LA BORDA D'URTX 17538 URTX (Girona)
CATALUNYA
Telf: +34-629-61 33 99
e-mail: joanferrer@labordadurtx.org