ELS HÀBITS SANITARIS.-

Posem-nos en el cervell dels nostres gossos. Suposem que el nostre cadell fa les seves necessitats a la catifa, el descobrim quan està realitzant aquest acte i el renyem fortament. Tenint en compte que el llenguatge dels cànids i el nostre és totalment diferent el cadell només comprendrà els nostres gestos facials i corporals d’agressivitat i interpretarà que el què està malament no és fer les seves necessitats a la catifa sinó el acte d’orinar o defecar en sí.

Com resposta a la nostra reprimenda, el cadell evitarà fer les seves necessitats tot el temps que li sigui possible. Però quan ja no suporti més, ho farà d’amagat, ja sigui a un racó, a una altre habitació, o aprofitant la nostra absència, ho podrà fer sobre la mateixa catifa.

El problema que ara tenim és que el nostre cadell tractarà sempre de fer les seves necessitats fora de la nostra presència i això ens privarà de la possibilitat de corregir-lo, ja que no estarem en condicions d’ensenyar-li quin és el lloc correcte per fer-ho. Així, lluny d’haver corregit l’inconvenient inicial, hem agreujat la situació de tal manera que ens serà molt difícil arreglar-la.  

El que s’ha de fer és que quan veiem al cadell fent el ritual previ a l’acte d’orinar o defecar (ajupir-se o donar voltes) o inclús quan ja hagi començat ha  fer-ho, traslladar-lo amb tota amabilitat al lloc on volem que ho faci. Però sempre amb amabilitat i amb molt de compte. Inequívocament la repetició d’aquesta acció farà entendre al cadell el nostre desig.  

En conseqüència, mai hem de cometre l’error de reganyar al nostre cadell per orinar o defecar, no important on ho faci. Hem d’aprendre a manejar el llenguatge caní, aplicar les tècniques adequades, que requereixen paciència, però són les que ens faran arribar més ràpidament als nostres objectius.