P
AUTES MOTORES
www.labordadurtx.org >> divulgació >> etologia

PAUTES MOTORES DE LES MARES

Els comportaments innats (genètics) motivats internament, són denominats pels etòlegs “pautes motores”. Cadascuna d’elles tenen una activació al llarg de la vida del gos, un índex d’expressió i una desactivació. La freqüència del comportament maternal, per exemple, és episòdic en la vida de la gossa. Aquesta pauta motora té un moment de desactivació, després del qual, només s’activarà en els parts següents.

L’activació, índex d’expressió i desactivació d’una conducta, varia d’una raça a altre i entre distints individus. El moment d’aparició i la intensitat de cada expressió conductual poden ser potenciades a través de la selecció genètica.

Els comportaments i les atencions maternals estan en el seu lloc en el moment de néixer el primer cadell, i no té necessitat de practicar-les o aprendre-les. Quan les pautes motores son intrínseques i estan genèticament programades no és necessari cap aprenentatge. Les mares “saben” fer-ho des de la primera vegada.

Un altre bon exemple de l’activació, l’índex d’expressió i la desactivació d’una pauta motora concreta és la conducta de rescat dels cadells en les mares canines. La mare és a la seva paridora i escolta a un dels seus cadells fent una crida angoixosa. Surt del niu, s’acosta al lloc d’on prové la crida, recull el cadell i se l’emporta de nou al seu cau on el deixa amb la resta de la cadellada. (¡Què llesta!). Però ull, la pauta motora de rescat del cadell, en la mare s’activa quan ha nascut l’últim d’ells i es desactiva 13 dies després, i encara que els seus cadells continuïn emeten la crida unes quantes setmanes més, ella no acudirà a recollir-los.

Como anècdota, la conducta de rescat en els rosegadors apareix dos dies abans del part.

PAUTES MOTORES DELS CADELLS

Pautes motores per xuclar o reflex de xuclar dels nadons

Aquestes pautes motores instintives necessiten una mica de pràctica o reforç. El comportament de xuclar per alimentar-se és un excel·lent exemple de com és necessari el reforç, encara que molt diferent de la crida de "estar perdut" dels cadells, que veurem seguidament. Tots dos comportaments estan preparats per activar-se en el naixement, però just després del naixement el cadell només té uns minuts per "aprendre" o "practicar" la lactància materna. Qualsevol cadell que no se li permeti mamar durant aquests minuts crítics perdreria aquesta capacitat per sempre, llevat d'algunes excepcions. La capacitat de xuclar s'ha de reforçar amb la conducta de mamar immediatament, en cas contrari l'animal podria perdre-la poc després de la seva aparició.

La crida de rescat del cadell i la desactivació

La crida de rescat del cadell és un pauta motora fascinant. Cada crida és idèntica en to, amplitud (volum), i durada. És una crida específica de cada espècie, com és el cant dels ocells. Només els cadells l’emeten i en una situació molt concreta: quan se senten perduts. El cadell emet aquesta crida sense interrupció fins que és rescatat. L'activació d'aquest patró de comportament innat es produeix en el mateix moment del naixement. La desactivació es produeix aproximadament quatre setmanes més tard, al final del període de lactància.

Pautes d'evitació de perill

En els gossos l'aparició d'aquestes pautes, també anomenades patrons motors de la por o d'evitació de la novetat, no apareixen abans de la sisena o vuitena setmana, aspecte que facilita relativament l'adaptació dels gossos de protecció de bestiar en aquest entorn. En canvi, en els llops apareixen al voltant de 19 dies de vida i si no han estat en contacte amb els éssers humans dins d'aquest període, és improbable que puguin ser domesticats.

Pautes motores socials o període crític per al desenvolupament de la conducta social

L'existència d'aquest període crític sembla quelcom màgic, ja que alguna cosa permanent està succeint en el petit cervell del cadell de manera que una vegada que aquest període s'acaba sembla inalterable. De fet, en aquest període també anomenat etapa de socialització primària, és quan el cervell del cadell creix més ràpid a causa del ràpid augment de les seves connexions neuronals. Aquestes pautes motores socials s'activen des del moment del naixement i es desactiven a les 16 setmanes de vida. No obstant això, és de la cinquena a la setena setmana de vida que les experiències que rep són les que conformaran de manera més intensa el seu cervell.

PAUTES MOTORES PREDATÒRIES

Al igual que les pautes motores socials tenen un període crític, les predatòries també el tenen. Cadascuna d’aquestes pautes:

orientar-se/señalar/aguaitar/perseguir/agafar-mossegar/mossegar-matar/diseccionar

emergeix de manera independent d’una a l’altre durant el període crític de cadascuna. Un dia observes a un cadellet mirant fixament a un insecte i la cosa no va més enllà, però un altre dia ve una sargantana i comença a perseguir-la. Sembla que el cadell està aprenent a caçar, o assajant per ser adult mitjançant el joc de l’aguait. De fet, el què és en marxa és quelcom més profunda elaborada.

Les pautes motores deuen ser reforçades des de la primera vegada que apareixen. No totes, però moltes, si no es reforcen durant el període d’aparició desapareixen del repertori per no aparèixer mai més. Si l’animal posa en acció la nova conducta, aquesta persistirà. Presumiblement la conducta es troba “en creixement” i si no s’estimula lo suficient no es desenvoluparà com deu, o no deu ser, segons el cas.

No obstant això, no totes les races de gossos compten amb un paquet complert d’aquestes pautes, com, per exemple els gossos protectors de bestiar, als quals, se’ls hi ha inhibit per selecció genètica. Així i tot, si algun dels exemplars d’aquestes races mostra conductes predatòries, aquestes no solen aparèixer fins que el gos compleix cinc o sis meses. Aleshores, si això passa, la finestra del seu desenvolupament social ja és tancada, i per tant no poden introduir aquests comportaments predadors en els seus jocs socials. Aquest fet per si sol fa que el temperament d’aquestes races sigui mol diferent de les altres.

De fet, els gossos i els carnívors en general no mostren instints assassins vers altres animals amb els que s’han criat o amb individus als que coneixen. L’etòleg Paul Laeyhausen, en el seu llibre Motivations of Human and Animal Behavior (Motivacions en el comportament d’humans i animals) descriu un exemple d’aquest fenomen: va tenir un gat daurat salvatge (Pardofelis temminckii) al que alimentava amb rates. Una d’elles va aconseguí escapar i es va amagar sota el llit del gat; es van convertir en amics i el gat continuava menjant les altres rates però no a la seva amiga. Passats quatre mesos, es va treure el rosegador de la casa durant tres mesos, es va tornar a col·locar junt al gat quan ja havia crescut. L’amistat es va acabar.

Els criadors de gossos de treball que es dediquen a la caça de la guineu saben como funciona això i el que fan és portar els cadells a les granges perquè els criïn els anomenats “socialitzadors de cadells”. Com que aquests gossos no desenvolupen els seus instints caçadors fins després d’ haver estat socialitzats junt a animals de granja, els gossos adults poden caçar a la guineu travessant granges sense tocar a una sola gallina, encara que no les coneixen. Degut això, el coneixement i la utilització del període crític per part dels criadors de gossos caçadors de guineus millora en gran mesura les relacions entre grangers i caçadors.

Un exemple de l’absència d’una de les pautes predatòries, el tenim en el cas d’una gossa de protecció. Ella va ser una perfecta guardiana, digna de confiança, atenta i protectora de cabres. Però li agradava perseguir i caçar conills i portar-los a tot arreu fins que es descomponien, moment en el que se n’anava a buscar-ne un altre. Ella tenia les pautes motores de perseguir i matar, però no la de dissecionar. Per tant, matava animals amb els que no havia estat socialitzada, però no se’ls podia menjar perquè no tenia un dels principals elements de la conducta predatòria. La interpretació de l’amo de la granja era que li agradava dormir amb el cap recolzat en un coixí sua (perquè solia veure-la amb el cap descansant en les carcasses dels conills).

Bibliografia: DOGS. A New Understanding of Canine Origin, Behavior and Evolution. Raymond Coppinger and Lorna Coppinger, 2001.

 
JOAN FERRER i SIRVENT
LA BORDA D'URTX 17538 URTX (Girona)
CATALUNYA
Telf: +34-629-613399
e-mail: joanferrer@labordadurtx.org