I
NTERPRETANT LA “RODA PIRENAICA”
www.labordadurtx.org >> divulgació >>

L’estàndard de la Federació Cinològica Internacional (FCI) nº 137 modificat el 02-04-2011, diu el següent sobre la cua del Muntanya:

“Arriba al menys fins el garró. És espessa i forma plomall, és porta baixa en repòs, amb l’extremitat formant ganxo de preferència. S’aixeca sobre el dors arrodonint-se fortament i només la seva punta toca la gropa (fent la roda “arroundera” segons  l’expressió dels Muntanyencs Pirinencs) quan està en alerta”.
I respecte als seus defectes l’estàndard diu: “cua poc poblada, molt curta o molt llarga, sense formar plomall, no fent la “roda” quan el gos està en acció o bé fent-la contínuament quan està en repòs”.

Llegint aquests paràgrafs sembla que quedi clar com ha d’estar formada la cua i com s’ha de portar. No obstant, les expressions “en alerta” i “en acció” susciten moltes vegades debat quan presentem els nostres gossos als “Certàmens de Morfologia Canina” o dit d’una altra manera, a les “Exposicions i Concursos de Bellesa”.

La controvèrsia sorgeix en la interpretació que fa cada jutge d’aquestes expressions. Hi ha jutges que davant d’uns exemplars d’un tipisme i qualitat semblant, prioritzen la roda pirenaica per a establir la qualificació. N’hi ha d’altres, que sabedors de la relativitat de la manera de portar la cua, prioritzen altres atributs importantíssims per les funcions per les quals la raça ha estat seleccionada. I per últim, existeixen els que degut a animadversió o a interessos obscurs i inconfessables, es refugien en la falta de roda per deixar vuit el punt de campionat obligatori encara que, per exemple, pocs mesos abans -en setembre de 2012- el mateix exemplar hagi estat qualificat com millor mascle absolut en l’exposició més important del món per aquesta raça, i més recentment -concretament aquest mes de febrer- hagi obtingut el “Best in Show” en una exposició multiracial portant precisament la cua de la mateixa manera, donant-se a més, la circumstància, que ha estat el primer Muntanya que obté aquesta qualificació en tota la història dels certàmens a Espanya.

Per escatir aquestes expressions, vaig a analitzar el que diu l’Institut d’Estudis Catalans sobre aquestes dues expressions:

 “estar en alerta”: 
1ª accepció: expressió usada per avisar algú d’algun perill, posar-lo en guàrdia,
                    despertar la seva atenció.
2ª      “       : en actitud vigilant i atenta.
3ª      “       : avís o senyal fet en cas de perill imminent.

“estar en acció”:
1ª accepció: manifestació d’una força, manera d’obrar d’una causa, acompliment d’una    
                    funció.
2ª       “      : acció a distància: acció que exerceix un cos damunt un altre de distant.
3ª       “      : acció de massa: en una reacció química, influència que sobre la composició                                                                       
                    de la mescla en estat d’equilibri exerceixen les concentracions o masses
                    actives de les substàncies que hi participen.               
4ª , 5ª, 6ª ... fins un nombre altíssim de definicions sense que en cap d’elles es mencioni      
                   el “moviment” explícitament.         
                             
Entenc que aquestes dues expressions tenen sentit quan el Muntanya està efectivament fent les tasques per les quals ha estat seleccionat, ja sigui guardant la finca o protegint la família o el ramat, però òbviament per la seva mateixa naturalesa, moltes vegades és dificultós poder-ho comprovar en un ring. Per tant és absurd que alguns jutges facin tant d’èmfasi en voler descobrir una faceta moltes vegades difícil de demostrar en un show.  

Alguna vegada ens hem preguntat quina és la situació de Muntanya dins del ring, com es deu sentir i quin és el rol que ell creu que ha d’interpretar? Us diré el que crec: el gos quan està en una exposició i a la vegada dins del ring, està en un lloc desconegut i estrany, moltes vegades amb moqueta que per ell és una raresa, ple de gent i altres gossos, a vegades amb un soroll  ambiental i de megafonia ensordidor, cansat moltes vegades d’un llarg viatge, en definitiva està estressat. I a això hem d’afegir la subordinació cap el seu amo. Aleshores, és obvi que està immers en una situació que està molt lluny de que ell la percebi como una situació d’alerta. Després, dins del ring, fem que troti i que a la vegada ho faci amb altivesa -i això molts jutges ho interpreten absurdament “estar en acció”- quan el cert és només “estar en moviment”. Afegim, que el que realment a ell l’interessa és acabar el més aviat millor i anar-se’n d’aquest improvisat circ. Malgrat tot, tenint tots aquests factors en contra, miracle, moltes vegades fa la roda pirinenca dins del ring.

Per altre cantó, sabem que el Muntanya està dotat d’una certa intel·ligència reflexiva i amb un alt grau del sentit de la iniciativa. Degut a això, si nosaltres no l’acostumem des de cadell al show dels concursos i exposicions és difícil que ell accepti de bon grau aquesta situació de desconcert per a ell.

Jo he posseït i posseeixo innombrables Muntanyes i cadascun d’ells amb un caràcter ben definit i particular, i he estat testimoni i ho segueixo sent cada dia, que quan estan vertaderament en alerta i estan exercint l’acció de guarda i protecció no n’hi ha cap  que no faci la roda pirenaica. Aquí sí que podem veure la seva veritable alerta i acció i no a les exhibicions que nosaltres muntem per a satisfer el nostre ego i/o interessos.
 
Un altre factor a tenir en compte, és el tipus de criança que el criadors responsables estem fent des de fa ja moltes generacions de Muntanyes respecte al seu psiquisme, a més de les seves característiques morfològiques. En aquest sentit, estem seleccionant reproductors que s’allunyin de temperaments tímids o excessivament dominants, per evitar la deriva cap l’obtenció de cadells on aquests extrems podrien accentuar-se de tal manera, que la seva convivència en societat podria ser problemàtica. En definitiva, volem que les nostres línies genètiques siguin posseïdores de trets físics i psíquics extremadament equilibrats.

Penso que ve bé, el què ha escrit M. Alain Pecoult, -acreditat jutge especialista internacional de la nostra raça i president de la “Reunión des Amateurs de Chiens Pyrénéens”- a la revista nº 97 de 2012 d’aquesta associació, respecte a la roda pirenaica dels Muntanyes que es presenten a les exposicions: “Jo tinc una teoria..…El Gos de Muntanya dels Pirineus és un gos molt segur de si mateix i molt dominant, que ho manifesta generalment portant la cua cap amunt. Els nostres criadors han suavitzat el caràcter dels nostres gossos que són per altre banda menys busca-raons del que ho eren. Aquests gossos menys “diamants en brut” són més fàcilment submisos als seus amos. Amb corretja, dins del ring, ells es posen en “stand by”, d’aquí venen les cues mandroses, però s’observa sovint que tot just sortir del ring, quan l’autoritat de l’amo es relaxa, la cua remunta automàticament…..És per això que jo sóc relativament tolerant amb aquest “defecte”. Això no vol dir, que no sàpiga apreciar l’atractiu que comporta, quan un Gos de Muntanya dels Pirineus fa una veritable i bella roda pirinenca”.

Març de 2013

 
JOAN FERRER i SIRVENT
LA BORDA D'URTX 17538 URTX (Girona)
CATALUNYA
Telf: +34-629-613399
e-mail: joanferrer@labordadurtx.org