A
PRENEM DELS INDIS I DELS ESQUIMALS
www.labordadurtx.org >> divulgació >> protecció de ramats

Quan tot just fa quatre dies que s'ha informat de la presència d'un llop en el Parc Natural del Cadí-Moixeró, ja s'han alçat veus de rebuig de la gent del país com si del dimoni és tractés. Lamentablement, això demostra que encara hem de recorre molt de camí per assolir el grau de cultura necessari per entendre que la biodiversitat és imprescindible perquè tothom pugui viure en llibertat i a la vegada beneficiar-nos i gaudir-ne d'ella. Recordem aquell slogan que vàrem encunyar quan es va reintroduir l'ós en els Pirineus: "Acceptar l'ós és acceptar els altres, l'única riquesa autèntica és la biodiversitat" Aquí només hem de canviar ós per llop.

Ara ens ve com anell al dit reproduir l'escrit que l'Agustí Chalaux de Subirà va publicar l'any 1999 a la web del "Centre d'Estudis Joan Bardina".

PROTECCIÓ DE LES ESPÈCIES ANIMALS DEPREDADORES

Una vegada el Parlament del Canadà va decidir aprovar una llei per l'eliminació total dels llops al seu país.

El govern canadenc, abans d'aplicar aquesta llei, va voler saber el parer dels indígenes indis i esquimals i va cridar a un cap de la policia muntada per a poder contactar amb els seus representants.

Aquest oficial va convenir un dia per trobar-se en un lloc. Va arribar a aquell lloc i va veure que, on ell volia posar la tenda de campanya, hi havia un camí de llops. D'una manera deliberada i provocativa va posar la seva tenda en el camí dels llops.

Quan van arribar els llops, el llop dominant s'hi va repensar i es va seure. Al cap d'un cert temps, va decidir donar la volta a la tenda de campanya. L'oficial, en la seva tenda, i la llopada van viure en pau i tranquil·litat.

Va arribar un moment en que a aquest oficial se li acabaren els queviures, i ell no duia armes. Però va veure que una lloba, de tant en tant, agafava alguna cosa i se la menjava. L'oficial se'n va adonar que allò que agafava la lloba eren ratolins i va decidir caçar i menjar ratolins.

Quan va arribar el seu primer invitat, aquest el va renyar perquè deia que menjar ratolins disminuïa la virilitat del qui ho feia i li va dir que no calia que els cacés perquè ell duia menjar per tots dos.

Aleshores van començar a parlar dels llops. L'oficial li va explicar perquè el govern canadenc li havia enviat, a resultes de la nova llei, i l'indi li va respondre que no matessin els llops, perquè els indis els necessiten.

L'oficial li va preguntar perquè, i l'indi li va contestar que l'endemà veuria com es comportaven els llops i que ell mateix en trauria les conclusions.

L'endemà van anar tots dos a una muntanya que dominava una vall plena de caribús, que són uns cérvols molt petits. Enfront d'on ells eren hi havia una ramada de llops, amb un llop dominant i varis llobatons. Durant tot el dia no van fer altre cosa que badallar, dormir i jugar entre ells.

Quan va venir el moment en que el ramat de caribús se'n anés, com sempre ho fan van sortir disparats. Els ramats de caribús solen ser d'uns quants milers de caps i, per anar-se'n, necessiten una mica de temps.

Quan els caribús van començar a fugir, els llops es van despertar i van seguir les incidències de la seva fugida amb molta atenció. Quan la fugida ja estava al final, els llops es llençaven sobre els caribús que no podien córrer amb el ramat i els van matar.

Fou aleshores que l'indi digué a l'oficial: "ho veus?. Els llops són els nostres veterinaris i només ataquen els malalts, els invàlids, els que no poden seguir el ramat. D'aquesta manera, estem segurs que, al matar un caribú d'un ramat qualsevol, mengem carn molt bona i no carn de caribús malalts o poc alimentats per invalidesa. Així és que no mateu els llops, perquè nosaltres els necessitem"

Al cap d'uns pocs dies va venir l'esquimal i li va dir el mateix.

A resultes d'aquesta enquesta de l'oficial canadenc, el govern va fer entendre al Parlament de canviar aquesta llei, però en el sentit que volien les tribus que vivien de la cacera en els immensos pasturatges del Canadà nòrdic, evitant que es matessin sistemàticament els llops.

Aquest és un cas típic d'on porta la persecució sistemàtica dels llops en un país en que se'ls vol protegir contra el parer dels ramaders autòctons.

 
JOAN FERRER i SIRVENT
LA BORDA D'URTX 17538 URTX (Girona)
CATALUNYA
Telf: +34-629-613399
e-mail: joanferrer@labordadurtx.org