Si vosaltres sou criadors o si us plantejeu fer criar la vostra gossa aquest article us pot interessar. L'herpervirosis és una malaltia canina, mundialment extesa. És l'origen de diferents manifestacions, però és sobre tot perjudicial pel cadells. Impossible de guarir, però, una nova vacuna permetrà aviat prevenir-la.

UN REPARTIMENT MUNDIAL

L'herpervirosis va ser identificada el 1965 com responsable de la mortalitat de cadells de curta edat (menys de dues setmanes) als EEUU. Desprès, ha estat diagnosticada en nombrosos països: Australia, Bèlgica, França, Gran Bretanya, Holanda, Irlanda, Italia, Nova Zelanda i Suissa.

L'herpervirosis canina és essencialment una patologia de grup.

Els estudis recents han revelat que certes col·lectivitats allotjaven fins un 90% d'animals portadors del virus. D'altra banda, s'ha pogut comprovar que la meitat (48%) dels llocs de cria on s'han pogut observar dificultats en la reproducció, els animals han estat en contacte amb el virus.

No es pot concloure que l'herpes virus és només el responsable, però ha estat reconegut com un agent que afavoreix l'aparició d'unes altres infeccions. És doncs, un real hàndicap pels criadors.

Les fonts de contaminació són multiples, uns animals que visquin en un ambient familiar poden ser igualment portadors d'aquest virus. Poden no tenir cap símptoma, però el virus reapareix quan la gossa entra en zel.

EL MODE DE CONTAMINACIÓ?

Arran del naixement, les secrecions vaginals de la gossa contaminen els cadells per via oral o nasal. És la font de contaminació principal pels cadells.

El mascle i la femella poden contaminar-se l'un a l'altre en l'acoblament. L'esperma no sembla pas, avui dia, ser contaminant.

El virus, pot igualment arribar als cadells travessant la placenta durant la gestació.

QUINS SÓN ELS PRINCIPALS SÍMPTOMES?

La contaminació dels cadells abans de dues setmanes d'edat condueix molt sovint a una forma aguda: els cadells moren en 24 o 48 hores.

Quan un animal de més de dues setmanes surt de l'infecció, pot haver-hi eliminació del virus o infecció crònica. En aquest cas l'animal allotja i excreta el virus tota la seva vida. Llavors pot presentar els símptomes quan té estrès, en ocasió de certs tractaments, de malaltia o en el moment dels zels en la gossa.

L'infecció d'una femella en gestació pot afectar la placenta i els fetus: els cadells poden morir abans o poc després del naixement. Si sobreviuen, es converteixen en portadors crònics del virus.

UNA PERSISTÈNCIA PER TOTA LA VIDA PEL CENTRE DE CRIA

La pressència d'aquest virus en un centre de cria porta veritables problemes recurrents: abortaments, mortalitat de cadells, baixada de la fecunditat de certes femelles, els quals tenen una incidencia econòmica no negligible pel criador.

COM SABER-HO?

La sospita de l'infecció per herpesvirus pot ser feta a partir dels símptomes o de les dificultats repetitives de reproducció en un criadero. És clar, que d'entrada, no es poden descartar altres causes infeccioses. El diagnòstic es fa en el laboratori per diferents mètodes.

COM PROTEGIR-SE?

No existeix cap tractament eficaç contra l'herpevirosis.

L'única mesura preventiva a dur a terme és escalfar els cadells per mantenir la seva temperatura corporal al voltant de 38,5ºC.

Els controls serològics dels reproductors amb l'objectiu de descartar els animals positius, sembla ser l'únic mitjà d'erradicar el virus d'un criadero.

El recurs a l'inseminació artificial amb semen fresc o congelat permet evitar els contactes entre reproductors, però no evitarà la contaminació de la cadellada si la mare allotja ja el virus.

EURICANHERPES 205: LA PREVENCIÓ INDIVIDUAL ESDEVÉ POSSIBLE

La millor prevenció contra la forma aguda neonatal és la vacunació de la mare.

Dues injeccions són necessàries: la 1ª ha de ser posada en el moment de l'acoblament o de l'inseminació artificial. La 2ª es posa entre el 45 i el 48 dia de gestació.

Aquesta vacunació és tolerada perfectament i no presenta cap risc ni per la mare ni pels cadells.

El principi d'aquesta vacunació és original perquè es tracta de protegir els cadells vacunant a la mare. Efectivament, les dues injecciones provoquen en la mare una producció d'anticossos contra el virus que es troben en molta quantitat en el calostre (la llet dels primers dies d'alletament). Els cadells es protegeixen així des que comencen a mamar. Els anticossos de la mare asseguren la protecció dels cadells contra les formes mortals de l'herpesvirosis.

Si vosaltres projecteu fer reproduir la vostra gossa, i heu tingut problemes en una gestació precedent, penseu demanar consell al vostre veterinari.